]]>

Figueres, 21-4-2006

Aquesta nit em pensava que passaria com ahir, perquè quan hem arribat al teatre després de sopar amb prou feines hi havia trenta persones a la sala, però per sort la gent ha anat arribant i al final n'hi havia més d'un centenar. Jo diria que ha sigut un concert divertit, amb altibaixos però amb trempera i bon rotllo, ens ho hem passat bé i diria que el públic també. Ens han vingut a veure el Javier Juanco, el Lluís Escuadra i el Marc Dalmases i diria que els ha agradat força (o són molt bons actors!). També hi havia el Ton i la Llúcia, que han vingut des de Molins (això si que té mèrit).

Avui hem tingut temps de fer la prova de so i anar a sopar una mica decentment. La Sílvia i l'Alfred em deien que això ens va molt bé, poder sopar entaulats i no un entrepà a peu dret. Jo també ho penso, però no només pel fet de menjar i agafar forces, sino també per compartir una estona relaxada abans de tocar, estar junts i parlar de coses que no estiguin relacionades necessàriament amb la música, fer pinya,... i després anar a tocar i continuar rient junts a l'escenari, o discutint, seguir parlant i escoltant, en definitiva, seguir compartint. Per a mi, compartir és el què dóna sentit al fet de fer musica plegats.

Mira, avui estic una mica filosòfic, potser que plegui. Demà anem a Tàrrega. Hem de muntar i anar a sopar abans de la prova de so perquè hi ha un acte previst dues hores abans del concert a la mateixa sala on toquem. Això ens dóna una nova oportunitat per estar una estona junts abans de tocar, sopar relaxadament i seguir compartint (que pesadet que estic, definitivament ja n'hi ha prou d'escriure per avui).

Per cert, me n'oblidava, avui ha vingut el Guim i ha fet uns solos de puta mare (gràcies "Guimo", de debò), però hem trobat a faltar el Pablo, pobret, tot sol a Osca. Ens ha enviat uns missatges al mòbil, li volia escriure però al final me n'he despistat. Bé, ja ens veurem demà, bona nit.
1 comentaris

Anonymous Anònim / diumenge, 23 d’abril, 2006

m'ho vaig passar molt bé, encara estava xunga però el xarop de la tos i una mica de febre em van donar una mica de colocón que em feien estar més tranqui. Tenia més veu que a Reus (tampoc massa) i disfrutava molt quan acondeguia emetre una nota( com canvia tot depèn com estàs quan estic bé em preocupo per com sonarà i tinc vergonya amb el saxo i en canvi a Figueres patia per si em sonaria algo, perquè no semblés que estava canviant la veu i en canvi quan agafava el saxo estava tranquila). Vaig disfrutar amb el meu solo i vai destrossar l'Iris amb la veu de Jerez de la Frontera.Els nens ho van fer molt bé

Ah! em va fer molta ilusió veure en Lluís Escuadra, ell va ser el meu primer professor d'improvització amb saxo a Pala.

petons

Escriure un comentari