Jamboree, 12-5-2006

Impressionant, quina cloenda, quin bon rotllo, quin bon gust de boca! Després d'un primer set on el grup va sonar super-compacte, un segon passe amb més trempera que mai i amb un públic molt predisposat a passar-ho bé va fer que la nit fos d'aquelles que es recorden. Ja sé que tot això sempre és molt subjectiu, però és que la sensació compartida per tots després del concert és que havia estat una gran nit. Hi havia molta gent, moltes cares conegudes, alguns repetidors, com el Txema, la Sandra, la Rita, el "Pein", el Jaume, la gent de l'Atacdejazz de Tàrrega, i d'altres de nous, com el Ramiro, la Cuqui, el Ramon, el Pep Mula (que va veure els dos passes!), i gent no tan vinculada al grup, com la Dolors amb la Nuri i la Teia, la Carolina, la Lali,... a més a més d'una munió de gent desconeguda que omplia la sala.

També queda, però, una sensació de buit, de final, s'ha acabat la gira, no ens veurem dalt d'un escenari durant algunes setmanes. Ara toca moure's per aconseguir que això no s'acabi aquí, que surtin més coses. De moment, al juliol ens queden tres concerts, i n'han de sortir més, potser per després de l'estiu, qui sap... Però la nit del Jamboree i les d'altres bons concerts, com el de Granollers, el de Terrassa, el d'Olot, el de Tàrrega, el de Sant Feliu o fins i tot el miniconcert de Vila-Seca ja no ens els pren ningú. Sense parlar dels moments viscuts fora de l'escenari, en els assajos, a l'estudi o en els sopars dels concerts que ens permetien tenir un cert temps per estar junts i compartir conversa i bon rotllo.

Digueu-me exagerat, però aquests moments donen sentit a això que fem, a aquesta dèria que tenim i a la malaltia que comporta de vegades, a les menjades de tarro, a les hores invertides. Uf, quina alegria de viure!!!!