Lleida, 28-4-2006

Per què quan arribes als llocs (fins i tot quan arribes tard!) et trobes l'equip per muntar? Per què has de malsopar en mitja hora i sortir a l'escenari amb el menjar al coll? Per què el tècnic de so puja la reverb de la trompeta quan li has dit que no en volies? Per què puja els greus del baix si a la prova de so li has dit que no ho faci? Per què es fa una prova de so? Per què et passes hores estudiant, escrivint, assajant, si després depens d'algú altre que et pot tirar tota aquesta feinada per terra?

El cas és que el bolo no ha estat dolent, i hi ha hagut moments brutals, com el començament del solo de l'Alfred a "1968", el solo del Pablo a "La broma", el solo de la Sílvia, i tots aquells moments deliciosos on el grup sona com una pinya. Però he vist el Santi ofuscat després del bolo i em sap greu, molt, perquè no s'ho mereix. Suposo que, amb el temps, ja aprendrà a relativitzar tot aquest tema del so i dels tècnics, però sentir-li a dir (amb aquell accent valencià tan seu) "se'm lleven les ganes de tocar", em fa mal.

Avui, però, també han passat coses divertides. Al migdia hem fet una sessió fotogràfica per a un article que sortirà a la revista "Jaç". No sabíem quina cara fer, ni com posar-nos i, a sobre, com que era a l'entrada de l'ESMUC, la gent que anava passant i se'ns quedava mirant ens feia sentir extremadament ridículs (almenys a mi).

Ah, i avui he fet 38 anys!