Impressions i comentaris: Manresa, 8-4-2006

Doncs el d'avui ha sigut un concert una mica extrany. El so no estava malament, hem aconseguit deixar el volum en un punt en què sonava tot bastant acústic i natural, però potser faltava una mica de "punch", no ho sé. I el públic, que jo he pensat tota l'estona que estava fred, ens ha demanat dos bisos i, segons la Celeste i el Xavi Matamala, hem triomfat, sembla que a la gent li ha agradat molt.

La veritat és que jo no estava còmode del tot amb el piano, un Kawai de mitja cua una mica dur i amb una resposta extranya, i crec que el grup estava una mica despistat, dispers. Entre la prova de so i el bolo gairebé no hi ha hagut temps, uns hem anat a menjar alguna cosa, els altres s'han quedat el camerino i uns altres han desaparegut (diria que estaven a la furgona del Bori). Jo crec que faltava un punt de concentració.

Tot i això, i continuant amb el símil futbolístic, podríem dir que el partit no ha acabat en derrota, ho podríem deixar en un empat. I el millor de tot és que, malgrat els errors individuals, la falta d'encert d'algun davanter de cara a porta (entre els quals m'hi incloc, naturalment) i la desconcentració general, cada cop juguem més com un equip, que és el més important.

Ara tenim les vacances de setmana santa, que ens aniran molt bé per arrencar amb força la setmana dels tres concerts seguits a Reus, Figueres i Tàrrega.

Tot i que no podem negar que el bolo va ser extrany i sobretot comparant-lo amb el d'olot que va sonar de conya i tot va ser fàcil (és que estem molt ben acostumats), a Manresa va passar algo molt especial (a part d'un públic molt agraït i amable i un solo del Bori molt maco... sense nombrar les sorpresetes maques que cada dia va deixant anar cada un), va succeir una primicia, una cosa preciosa que no tots varen poder gaudir, però que jo ara mateix compartiré amb tots perquè val la pena recordar-ho:

Després de estar ballant a la pista amb l'Aleja i en Juanma amb tota l'ànima, després de buscar un bar per aquells carrerons, va arribar aquell moment on tothom sense saber perquè es va acostant a la furgoneta d'en Bori buscant acolliment,...i...d'allar dins van sortir... 2 tuppers una barra de pa, tomates i una bossa de plàstic plena... i tothom preguntant-se " què és això?"... i que era? doncs que resulta que entre solo rabiós i solo preciós, el nostre jove saxo tenor aquell mateix matí havia anat acomprar per fer-nos UNA TRUITA DE PATATES I UNA TRUITA DE XAMPINYONS!!!!!!!! AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!jo casi ploro de l'emoció, estaven boníssimes i a més a més encaixaven perfectament amb el tamany de tupper!!!no pot ser! ens va sopendre i encantar atots (a la bossa de plàstic hi havia crosanets de xocolota...us ho juro), això és amor
bueno MOLTES gràcies de la blonde, un gran solo

a veure si a la pròxima ens sorprenem tots amb uns platillos de l'abuela , segur que toquem de puta mare

això si que és un gran bolo!
p.d: victor que penita que te fueras antes, con la carita que te veo yo de que te gustan los fiestines, resopones y jolgorios en buena compañia y con alegría...

petons, macos

Acabo de llegar de mis vacances por Granadaaaaaa tierra soñada por miiiiiiiiiiiii......
¡¡¡¡¡anda que avisais del fiestorro , de las tortillitas y demas, yo crei que ya os las habias comido antes de que me fuera......
Bueno que ya estoy en catalonian country y que estoy deseando que legue el jueves para veros a todos.
Besos, abrazos, carantoñas etc ......
Fins Aviat (¿se escribe asi?)