Sant Feliu de Llobregat, 5-5-2006

Avui m'ho he passat molt bé, al concert. Els temes ja ens són prou familiars i el grup està prou rodat com per començar a experimentar i a jugar amb ells i a buscar altres coses, altres matisos, diferents maneres d'enfocar els solos. El "Jubilation" i el "Freddie" han sonat molt bé, frescos i amb trempera, i el "1968" ha sonat com mai, amb una afinació i un empaste dels pitos que no havia sentit fins avui. L'Alfred ha tocat de puta mare, m'inspira molt. Al Julián també se'l veia còmode i ha fet un solo boníssim a "Joe's idea", i els dos solos del Santi també han sigut espectaculars. Jo potser no he estat tan fi, però m'ho he passat de conya, excepte quan han sonat dos mòbils a la balada. Li vaig dir a la Sílvia que això m'inspirava i no és ben bé així. La veritat és que em descentra molt, però a vegades em va bé, perquè em fa tocar coses que d'una altra manera no se m'acudirien.

Tinc una sensació extranya, com de tristesa, perquè sento que això s'acaba. Però, de fet, encara ens queden els bolos de Vila-Seca, el del Jamboree, el de Vilanova, el de Sant Feliu de Guíxols i el de Galícia, i qui ens diu que no en poden sortir més? Tot i així, no em puc treure de sobre aquesta sensació de que el camí ja fa baixada...