Terrassa, 2-4-2006
/ diumenge, 02 d’abril, 2006
Són casi les dotze de la nit i aquí em trobo navegant per passar l´estona, i mentrestant ja conto els dies i les hores que falten pel próxim bolo. I per qué? Perque encara estic recordant les dues actuacions que hem fet aquest cap de setmana, perque és una sensació molt forta la que se sent tocant amb aquesta gent, perque et sents capaç de qualsevol cosa, perque tens la sensació de formar part d´un colectiu de gent molt especial, perque són ells qui et motiven i són ells els que treuen el millor de tu mateix, perque és un plaer enorme tocar amb tots vosaltres!! perque tot aixó ens crea ilusió, ganes de millorar, de fer-ho bé, perque aixó tot just acaba de començar i ja fà por, perque és mooolt potent que gent a la que admires vingui després del bolo i et feliciti!! perque companys vinguin a veure al bolo i ens diguin lo maco i natural que sona tot. Made in Joan Monné... I perque dies com avui es tornin a repetir moooltes vegades. Gràcies nens i nena...
P.D: Segoviano, apunta esta..(Tocar una tercera menor en un acorde mayor y acto seguido giñarle el ojo a la despampanante rubia de la primera pesa...) Fausto Pappetti..