Vigo, 12-7-2006
Kely García, el resposable de la programació del Verbum Jazz Café, ens va recollir a l'aeroport i ens va dur directament a la prova de so. Ja ens havia advertit que hauríem de tocar a un volum molt baix, per no "molestar" als clients que sopaven i als veïns, i ja a la prova de so es va veure que això seria impossible, així és que després de parlar amb Don Guillermo, l'amo del club, es va decidir que faríem un primer passe a trio i el segon amb el nonet.
Finalment, el passe a trio es va convertir en un passe amb formacions diverses: trio de guitarra, piano i contrabaix, al qual s'hi va afegir la bateria després, més tard s'hi va apuntar el Santi,... I, és clar, el volum va anar augmentant. Però no podien pretendre que féssim 1200 km. per fer un passe de "braserie"!
El segon passe va ser amb el nonet, i feia cosa veure patir al pobre home aquell, que cada cop que el Juanma feia un cop de caixa tancava els ulls. Així és que després de 40 minuts d'actuació ens vem despedir del públic del Verbum Jazz Café, amb la Sílvia agobiada pel so (tan contenta que estava, ella) i amb una sensació extranya.
Entre aquest públic que us deia hi havia Abe Rabade, un molt bon pianista de Santiago, que ens va convidar a anar a fer unes copes al Manteca, un club de Vigo on hi havia jamm session. El Santi, el Julián, el Pablo, l'Alfred i el Víctor van poder tocar, el Juanma no perquè l'Abe Rabade es va asseure a la bateria i no el va deixar, i el Rai (m'oblidava de dir que el Bori no va venir i que vem tenir la sort de que el Rai Ferrer acceptés fer aquest viatge amb nosaltres), la Sílvia i jo ens ho miràvem. Aquell "Equinox" serà una de les coses que recordarem d'aquest viatge, segur!
Finalment, el passe a trio es va convertir en un passe amb formacions diverses: trio de guitarra, piano i contrabaix, al qual s'hi va afegir la bateria després, més tard s'hi va apuntar el Santi,... I, és clar, el volum va anar augmentant. Però no podien pretendre que féssim 1200 km. per fer un passe de "braserie"!
El segon passe va ser amb el nonet, i feia cosa veure patir al pobre home aquell, que cada cop que el Juanma feia un cop de caixa tancava els ulls. Així és que després de 40 minuts d'actuació ens vem despedir del públic del Verbum Jazz Café, amb la Sílvia agobiada pel so (tan contenta que estava, ella) i amb una sensació extranya.
Entre aquest públic que us deia hi havia Abe Rabade, un molt bon pianista de Santiago, que ens va convidar a anar a fer unes copes al Manteca, un club de Vigo on hi havia jamm session. El Santi, el Julián, el Pablo, l'Alfred i el Víctor van poder tocar, el Juanma no perquè l'Abe Rabade es va asseure a la bateria i no el va deixar, i el Rai (m'oblidava de dir que el Bori no va venir i que vem tenir la sort de que el Rai Ferrer acceptés fer aquest viatge amb nosaltres), la Sílvia i jo ens ho miràvem. Aquell "Equinox" serà una de les coses que recordarem d'aquest viatge, segur!
