Impressions i comentaris: Molins de Rei, 29-1-2006

Aquest és el primer concert del nonet, si no comptem el show-case de mitja hora que vàrem fer a Vic per a programadors, mànagers, etc. La Sílvia està recuperant-se de l'operació a les cordes vocals que li van fer tot just després de gravar el disc, de manera que vindrà la Carme Canela a substituir-la (quin honor!). El concert està emmarcat en els actes previs a la Fira de la Candelera de Molins de Rei, esperem que vingui força gent i que vagi molt bé. Llàstima que encara no tinguem el disc...

Ja hem fet el concert, la veritat és que, to i que no va estar malament del tot (hi va haver alguns solos molt bons) podia haver estat millor. El so era fatal, sobretot el del piano (hi va haver un "acople" antològic, vàrem haver de parar de tocar i tot), hi havia un cert nerviosisme general i jo, personalment, no vaig estar gaire inspirat. Però bé, cal tenir en compte que era el primer bolo, segur que quan el grup estigui més rodat les circunstàncies externes no ens afectaran tant...

Be, ehem, tot i que no tinc massa temps ara mateix, el Joan m'ha demanat que hi deixi aqui algun comentari i com crec que soc el primer i m'agrada estrenar les coses, aqui el teniu:

Vagi pel davant que a mi no m'agrada el Jazz. Aixó es força conegut al meu poble (Molins) per raons que no venen al cas...

Potser no m'agrada perque tinc la meva ment massa adaptada a les musiques vanguardistes i al rock i el Jazz requereix un esforç mental que, que voleu que us digui, a la meva edat ja costa una mica.

Però veure aquest home com mou els dits es la cosa més semblant a un massatge tailandès (dic jo, perque de fet mai m'ha fet cap massatge d'aquests).

Hi ha una cosa que compartim: ens agrada el Keith Jarrett. Bé, a mi m'agrada el Köln Concert perque es la unica cosa que conec d'ell. Potser això deu voler dir que, de fet, encara no estic del tot perdut. Faré un esforç, doncs, i començaré pel Miles Davis, seguiré pel Charlie Parker i acabaré pel Joan Monné Nou Nonet. A condició de qué, es clar, el Joan faci el mateix amb el rock: comença pels Stones, passa per l'Iggy Pop i els Stooges i acaba escoltant Brian Eno :)

Felicitats pel concert de l'altra dia a la Peni. Llegint el curriculum de tota la banda no m'extranya que sortís tant rodó.

Endavant company.

Llamp de bolo! Va estar realment bé. Passant dels problemes tècnics, la música promet molt, i a la que la banda estigui rodadeta, serà un plaer encara més gran tornar a venir-vos a escoltar. Records a tots, tx