Les mescles

Això si que va ser dur. Després de quedar el primer dia amb tothom i buscar el so adequat per a cada instrument, em vaig quedar sol per a fer els editatges i les mescles. Va ser molt més complex del que m'esperava. Vàrem trigar el doble de temps del que havíem previst, i cada cop que escoltava un tema m'adonava de coses noves que calia retocar: aquí el tenor va amb la guitarra, però uns compassos més endavant va amb la trompeta i el trombó i queda tapat, allà la bateria surt massa, la veu ha d'anar més endavant,... Era el conte de mai no acabar.

A més, tenia la responsabilitat de triar els takes que anaven al disc i els que quedaven fora de cada tema, amb el que això implicava a l'hora de decidir quins solos es perdrien de cada instrument. He de reconeixer que ho vaig passar molt malament, amb molts nervis perquè veia que anava passant el temps i tot era més lent i feixuc del que havia imaginat. Sort que tant el Pere com el Fernando, els tècnics de sò, van tenir molta paciència.

Al final, però, crec que el resultat haurà valgut la pena l'esforç, els nervis i els mals de panxa (o, en aquest cas, d'esquena. La tensió acumulada em va provocar una lumbalgia que no em va deixa dormir una nit sencera durant gairebé una setmana).