Els vostres comentaris
Aquí hi podeu escriure els comentaris que volgueu sobre la música, sobre el disc, sobre el blog, o sobre els comentaris que s'han fet anteriorment.
Si voleu també podeu comentar els diferents articles que apareixen en aquesta pàgina fent click a "Escriure un comentari" després de cada article. N'hi ha que parlen de la creació del grup, de la gravació dels disc o dels concerts que anem fent.
El jazz siempre ha sido una de mis pasiones y toco el saxo desde que era chico. La casualidad me llevó a descubriros como grupo en el concierto que disteis en Manresa y quedé fascinado. Los 9 en general me cautivasteis pero me hipnotizó esa voz dulce de la bella cantante que ahora he descubierto que se llama Silvia. He leído tu comentario sobre el concierto de Manresa y, aunque es verdad que el sonido podía haber ser mejor, vuestra profesionalidad supo disimularlo. Me gustaría saber si hacéis más conciertos y si podría tener el placer de compartir experiencias con alguno de vosotros.
Saludos,
Marc
Gràcies, Marc, m'alegro molt que t'agradés el concert i que hagis escrit el teu missatge en el blog. De fet, una de les raons per fer aquesta web era, precisament, que la gent que comprés el disc o que ens vingués a veure als concerts hi pogués dir la seva.
A la pàgina d'inici hi trobaràs el calendari de concerts i una adreça de mail per si ens vols escriure. I si ens vens a veure, fes-te conèixer, ens agradarà poder parlar amb tu. Fins aviat!
Com va anar per Tàrrega? Perque no ens fas una crónica? Veu menjar cargols? Sino, podeu menjar-ne la setmana que ve a Lleida, que com tothom sap es la terra ferma dels cargols a la llauna. Aneu a cal nin (crec que es deia aixi) i portem una llauneta per a mi ;-)
Heeeey noise i noia!
Ja tinc ganes de escoltar-vos, m'han parlat molt bé del nonet, a veure si m'escapo pel bolo del jamboree.
Jo tb m'he apuntat a la febre dels blogs i de myspace i també tinc un disc recent sortit del forn.
Trempera i felicitats al Joan & co!
www.andreuzaragoza.com/temp
www.myspace.com/andreumusic
Ei, Andreu, gràcies! He visitat la pàgina i el blog, la música sona de conya! A veure si ens veiem aviat, una abraçada.
Joan, me encanta tu música, pero ¿por qué ese desprecio por la lengua castellana?, ¿por qué los que no hablamos catalán no podemos tener los mismos derechos que los que sí lo hablan?, ¿por qué tus discos y tu blog no están hechos en las dos lenguas que se hablan en la Generalitat de Catalunya (la cual ha colaborado en la edición de tu CD)? Me parecería un buen gesto de tu parte prestarle un poquito más de atención a todos los que admiramos tu trabajo y no hablamos catalán.
Gracias por tu música. Un saludo,
Juan García
Juan, gracias por tu comentario y por apreciar nuestro trabajo y nuestra música. Te pido disculpas, no es desprecio, simplemente es que me expreso mejor en mi lengua. Podría traducir el blog pero, francamente, me da un poco de pereza, espero que no te lo tomes a mal, pero en realidad es mucho trabajo, aunque no descarto hacerlo en un futuro.
De todas formas, creo que se entiende todo bastante bien, no? Yo creo que si se le pone un poco de empeño, leyendo páginas en galego, francés, italiano o portugués, se capta el mensaje e incluso se pueden llegar a entender bastantes detalles de lo que se lee (hablado puede ser más difícil).
En fin, reitero mis disculpas y me alegro de que, a pesar del inconveniente del idioma, aprecies la música que hacemos que, como dice el tópico, es un lenguaje universal. Un abrazo
Això està una mica desactualitzat oi? ;-)
El perquè de tot plegat
La idea de formar un grup amb composicions meves i un nombre elevat d'instruments em va venir al cap ara fa prop de dos anys, quan vaig començar a escriure algun dels temes que componen el repertori d'aquest grup. I des de poc després de tenir la idea inicial ja vaig pensar que m'agradaria fer-ho amb músics joves, amb gent amb la que no havia tocat fins llavors i que coneixia de les escoles on treballo.
La meva feina com a professor al Taller de Músics i a l'ESMUC em dóna l'oportunitat de prendre el pols a les noves generacions de músics que van pujant cada cop amb més força. He de reconèixer que em considero un privilegiat pel fet d'anar veient com aquests músics creixen i que compartir un projecte amb ells és alhora un estímul i un repte per a mi.
Amb algun d'ells ja hi vaig parlar quan el projecte només era una idea, mentre que amb d'altres els hi vaig dir poc abans de començar a assajar. I he d'admetre que em va fer molt feliç veure que a ells els podia fer tanta il.lusió com a mi. La veritat és que no em penedeixo gens d'haver triat aquesta opció i que espero que ells tampoc d'haver-se embarcat en aquesta història.
Moltes gràcies Joan.
És una sort i un privilegi poder cantar i tocar amb tants d'artistes.
Em fa moltíssima il.lusió formar part d'aquest projecte i em fa molt feliç que hagis confiat amb mi i amb la meva manera de cantar...que bé!
GRACIES!
9 petons
p.d: això anirà de conya...!
Joan, el cariño, los sentimientos y los deseos son totalmente mutuos. Me alegro mucho y siempre os lo transmitiré con mi presencia y mi música. P´alante compañeros!
cada vegada que feu música em sento com el de Karate Kid pintant la tanca.
Cada vegada que la faig jo,i us agrada,em sento com un troglodita despres d´abatre un mamut...gracies nens i nena.
joan,bori,juanma,santi,victor,pablo,julian, silvia...sou un regal.alfred.
Els assajos
Recordo el dia del primer assaig. Recordo l'excitació de sentir per primer cop allò que fins llavors només intuia com podia sonar. I recordo la sensació de plaer i de benestar al comprovar que allò que havia escrit sonava fins i tot millor del que havia imaginat.
Vàrem fer una primera tanda d'assajos la primavera del 2005. Aquests primers assajos van servir per anar muntant els temes i anar corregint arranjaments. Després va venir l'estiu i vàrem reprendre l'activitat al setembre, amb tres assajos per preparar el show-case del Mercat de Música Viva de Vic. Vàrem assajar els quatre temes que presentaríem i vàrem polir detalls, corregir algunes qüestions d'estructura, etc. El concert va anar molt bé, el so era força bo, i ens van escollir per al Circuit Ressons Jazz de primavera. Tot un èxit!
La darrera tanda d'assajos va ser per preparar la gravació, tot i que la gent ja estava molt embolicada amb la feina del curs escolar i no vàrem poder quedar per assajar tot el que hauríem volgut. Recordo que, tenint en compte que gravàvem el 10 i 11 de desembre, vàrem aprofitar els dies de pont per fer una apretada final que va anar molt bé. Però, almenys a mi, em quedava una mica la sensació de que anàvem a l'estudi amb part dels deures per fer...
La gravació
Vàrem entrar a l'estudi el divendres 9 de desembre a la tarda, per fer proves de so. De fet, vàrem gravar un parell de takes i tot. Però la gravació pròpiament dita va ser el dissabte 10 i el diumenge 11. Va costar una mica, per no dir bastant, habituar-se al so, ajustar l'escolta dels auriculars, etc. Segur que l'Alfred ho recordarà tota la vida, perquè crec que és el que més va patir. Va acabar tancat en una mena de cabina per poder-se escoltar amb el so directe de l'amplificador i no haver de refiar-se només dels auriculars.
La veritat és que va ser bastant dur. També va haver-hi problemes perquè el dissabte al migdia, quan ja començava a marxar tot bastant bé, van començar a fallar els auriculars. Això ens va fer perdre temps i, sobretot, energies. Vàrem anar a dinar una mica preocupats i decebuts. Per sort, la tarda va anar més bé i el diumenge vàrem tenir un dia bastant bo, amb alguna encallada en algun tema, però amb bon feeling. Diumenge a la tarda el vàrem dedicar a escoltar, triar i arreglar errors en alguns takes. La feina ja estava feta i ens va quedar un bon gust de boca.
Recordo que tot just després d'acomiadar-nos i d'adonar-nos que havíem conviscut una pila d'hores junts en dos dies, ens va arribar un missatge al mòbil del Santi on ens deia que ens acabàvem de dir adéu i ja ens trobava a faltar. Són d'aquelles coses que es recorden per sempre...
Les mescles
Això si que va ser dur. Després de quedar el primer dia amb tothom i buscar el so adequat per a cada instrument, em vaig quedar sol per a fer els editatges i les mescles. Va ser molt més complex del que m'esperava. Vàrem trigar el doble de temps del que havíem previst, i cada cop que escoltava un tema m'adonava de coses noves que calia retocar: aquí el tenor va amb la guitarra, però uns compassos més endavant va amb la trompeta i el trombó i queda tapat, allà la bateria surt massa, la veu ha d'anar més endavant,... Era el conte de mai no acabar.
A més, tenia la responsabilitat de triar els takes que anaven al disc i els que quedaven fora de cada tema, amb el que això implicava a l'hora de decidir quins solos es perdrien de cada instrument. He de reconeixer que ho vaig passar molt malament, amb molts nervis perquè veia que anava passant el temps i tot era més lent i feixuc del que havia imaginat. Sort que tant el Pere com el Fernando, els tècnics de sò, van tenir molta paciència.
Al final, però, crec que el resultat haurà valgut la pena l'esforç, els nervis i els mals de panxa (o, en aquest cas, d'esquena. La tensió acumulada em va provocar una lumbalgia que no em va deixa dormir una nit sencera durant gairebé una setmana).
Molins de Rei, 29-1-2006
Aquest és el primer concert del nonet, si no comptem el show-case de mitja hora que vàrem fer a Vic per a programadors, mànagers, etc. La Sílvia està recuperant-se de l'operació a les cordes vocals que li van fer tot just després de gravar el disc, de manera que vindrà la Carme Canela a substituir-la (quin honor!). El concert està emmarcat en els actes previs a la Fira de la Candelera de Molins de Rei, esperem que vingui força gent i que vagi molt bé. Llàstima que encara no tinguem el disc...
Ja hem fet el concert, la veritat és que, to i que no va estar malament del tot (hi va haver alguns solos molt bons) podia haver estat millor. El so era fatal, sobretot el del piano (hi va haver un "acople" antològic, vàrem haver de parar de tocar i tot), hi havia un cert nerviosisme general i jo, personalment, no vaig estar gaire inspirat. Però bé, cal tenir en compte que era el primer bolo, segur que quan el grup estigui més rodat les circunstàncies externes no ens afectaran tant...
Be, ehem, tot i que no tinc massa temps ara mateix, el Joan m'ha demanat que hi deixi aqui algun comentari i com crec que soc el primer i m'agrada estrenar les coses, aqui el teniu:
Vagi pel davant que a mi no m'agrada el Jazz. Aixó es força conegut al meu poble (Molins) per raons que no venen al cas...
Potser no m'agrada perque tinc la meva ment massa adaptada a les musiques vanguardistes i al rock i el Jazz requereix un esforç mental que, que voleu que us digui, a la meva edat ja costa una mica.
Però veure aquest home com mou els dits es la cosa més semblant a un massatge tailandès (dic jo, perque de fet mai m'ha fet cap massatge d'aquests).
Hi ha una cosa que compartim: ens agrada el Keith Jarrett. Bé, a mi m'agrada el Köln Concert perque es la unica cosa que conec d'ell. Potser això deu voler dir que, de fet, encara no estic del tot perdut. Faré un esforç, doncs, i començaré pel Miles Davis, seguiré pel Charlie Parker i acabaré pel Joan Monné Nou Nonet. A condició de qué, es clar, el Joan faci el mateix amb el rock: comença pels Stones, passa per l'Iggy Pop i els Stooges i acaba escoltant Brian Eno :)
Felicitats pel concert de l'altra dia a la Peni. Llegint el curriculum de tota la banda no m'extranya que sortís tant rodó.
Endavant company.
Llamp de bolo! Va estar realment bé. Passant dels problemes tècnics, la música promet molt, i a la que la banda estigui rodadeta, serà un plaer encara més gran tornar a venir-vos a escoltar. Records a tots, tx
Granollers, 31-3-2006
Avui toquem al Casino - Club de ritme de Granollers. És un local on sempre m'hi he trobat a gust, m'agrada com sona, m'agrada el públic i m'agrada començar la gira aquí. Esperem poder tocar gairebé acústics, sense massa amplificació. Llàstima que encara no tindrem el disc. M'han jurat i perjurat que arribarà demà per poder-lo tenir per al bolo de Terrassa, creuem els dits...
Acabo d'arribar a casa després del bolo. Només puc dir que estic molt content, que sonava prou bé i que, exceptuant petits detalls, el concert ha anat de conya. Hem tocat amb molta més confiança que a Molins, ens escoltavem bé i ens hem deixat anar; la veritat és que ha sigut un començament de gira immillorable, a veure si a Terrassa també ens sentim així...
Hola compañeros del metal ( y demas materiales con los que se fabrican nuestras armas de destruccion masiva).
Estoy navegando y viendo los comentarios de todos , la verdad es que me encanta la ilusion y las ganas que todos teneis de participar y quiero decir que yo tambien estoy muy contento de hacer esto jun to a todos vosotros , la verdad es que somoms un grupo de gente muy variopinto y esto demuestra que la musica une , ayer hubo momentos de comunion y yo personalmente me siento un privilegiado de conoceros , del buen rollo , de poder tocar y aprender cada dia con vosotros y espero sinceramente que esto no acabe aqui ..
gracias Joan por tu musica y por confiar en nosotros
porcierto aqui os apunto la direccion de mi blog por si las moscas.............bzzzzz
¡¡¡¡¡¡¡Ya esta el Segoviano!!!!!!!!!!!!!!
http://www.lacoctelera.com/victrombon
Terrassa, 2-4-2006
Aquest migdia hem tocat a Terrassa i he d'admetre que ha anat millor del què m'esperava. El so era prou decent com per entendre el què tocavem, hi havia força gent i... ja tenim el disc!!!! Fins i tot n'hem venut un bon grapat! El públic semblava content, hi havia moltes cares conegudes, molta gent de l'ESMUC, ha fet un dia de conya, i la música cada cop sona millor, ens coneixem millor els temes i ens els anem fent nostres... Això promet!!!
Són casi les dotze de la nit i aquí em trobo navegant per passar l´estona, i mentrestant ja conto els dies i les hores que falten pel próxim bolo. I per qué? Perque encara estic recordant les dues actuacions que hem fet aquest cap de setmana, perque és una sensació molt forta la que se sent tocant amb aquesta gent, perque et sents capaç de qualsevol cosa, perque tens la sensació de formar part d´un colectiu de gent molt especial, perque són ells qui et motiven i són ells els que treuen el millor de tu mateix, perque és un plaer enorme tocar amb tots vosaltres!! perque tot aixó ens crea ilusió, ganes de millorar, de fer-ho bé, perque aixó tot just acaba de començar i ja fà por, perque és mooolt potent que gent a la que admires vingui després del bolo i et feliciti!! perque companys vinguin a veure al bolo i ens diguin lo maco i natural que sona tot. Made in Joan Monné... I perque dies com avui es tornin a repetir moooltes vegades. Gràcies nens i nena...
P.D: Segoviano, apunta esta..(Tocar una tercera menor en un acorde mayor y acto seguido giñarle el ojo a la despampanante rubia de la primera pesa...) Fausto Pappetti..
Olot, 7-4-2006
Són gairebé les quatre de la matinada, acabo d'arribar i, encara que una mica adormit, em sento amb ganes d'escriure. Avui hem tocat a Olot, a la sala Núria. La acollida per part del Marc, el responsable de la sala, i del Ramon, el tècnic de so, ha estat molt bona, i el so de la sala i de l'equip estava força bé. El concert ha anat de conya i ens ho hem passat molt bé, tant els músics com el públic. El grup cada cop sona més conjuntat i sempre hi ha moments del bolo que són boníssims. Fins i tot hem comentat que fa una mica de por pensar que, tard o d'hora, haurà de sortir un bolo dolent, però que de moment això sembla la ratxa de victòries del Barça, que semblava que no s'acabés mai. Quan pensaves "aquesta setmana toca perdre" tornava a guanyar. Esperem que la primera derrota no sigui demà al "Sielu" de Manresa, sembla que tots els grups que han passat per allà s'han queixat de la sala i del so, però avui el Santi Careta m'ha dit que ell hi va tocar fa poc i que va sonar de conya. Creuem els dits...
Manresa, 8-4-2006
Doncs el d'avui ha sigut un concert una mica extrany. El so no estava malament, hem aconseguit deixar el volum en un punt en què sonava tot bastant acústic i natural, però potser faltava una mica de "punch", no ho sé. I el públic, que jo he pensat tota l'estona que estava fred, ens ha demanat dos bisos i, segons la Celeste i el Xavi Matamala, hem triomfat, sembla que a la gent li ha agradat molt.
La veritat és que jo no estava còmode del tot amb el piano, un Kawai de mitja cua una mica dur i amb una resposta extranya, i crec que el grup estava una mica despistat, dispers. Entre la prova de so i el bolo gairebé no hi ha hagut temps, uns hem anat a menjar alguna cosa, els altres s'han quedat el camerino i uns altres han desaparegut (diria que estaven a la furgona del Bori). Jo crec que faltava un punt de concentració.
Tot i això, i continuant amb el símil futbolístic, podríem dir que el partit no ha acabat en derrota, ho podríem deixar en un empat. I el millor de tot és que, malgrat els errors individuals, la falta d'encert d'algun davanter de cara a porta (entre els quals m'hi incloc, naturalment) i la desconcentració general, cada cop juguem més com un equip, que és el més important.
Ara tenim les vacances de setmana santa, que ens aniran molt bé per arrencar amb força la setmana dels tres concerts seguits a Reus, Figueres i Tàrrega.
Tot i que no podem negar que el bolo va ser extrany i sobretot comparant-lo amb el d'olot que va sonar de conya i tot va ser fàcil (és que estem molt ben acostumats), a Manresa va passar algo molt especial (a part d'un públic molt agraït i amable i un solo del Bori molt maco... sense nombrar les sorpresetes maques que cada dia va deixant anar cada un), va succeir una primicia, una cosa preciosa que no tots varen poder gaudir, però que jo ara mateix compartiré amb tots perquè val la pena recordar-ho:
Després de estar ballant a la pista amb l'Aleja i en Juanma amb tota l'ànima, després de buscar un bar per aquells carrerons, va arribar aquell moment on tothom sense saber perquè es va acostant a la furgoneta d'en Bori buscant acolliment,...i...d'allar dins van sortir... 2 tuppers una barra de pa, tomates i una bossa de plàstic plena... i tothom preguntant-se " què és això?"... i que era? doncs que resulta que entre solo rabiós i solo preciós, el nostre jove saxo tenor aquell mateix matí havia anat acomprar per fer-nos UNA TRUITA DE PATATES I UNA TRUITA DE XAMPINYONS!!!!!!!! AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!jo casi ploro de l'emoció, estaven boníssimes i a més a més encaixaven perfectament amb el tamany de tupper!!!no pot ser! ens va sopendre i encantar atots (a la bossa de plàstic hi havia crosanets de xocolota...us ho juro), això és amor
bueno MOLTES gràcies de la blonde, un gran solo
a veure si a la pròxima ens sorprenem tots amb uns platillos de l'abuela , segur que toquem de puta mare
això si que és un gran bolo!
p.d: victor que penita que te fueras antes, con la carita que te veo yo de que te gustan los fiestines, resopones y jolgorios en buena compañia y con alegría...
petons, macos
Acabo de llegar de mis vacances por Granadaaaaaa tierra soñada por miiiiiiiiiiiii......
¡¡¡¡¡anda que avisais del fiestorro , de las tortillitas y demas, yo crei que ya os las habias comido antes de que me fuera......
Bueno que ya estoy en catalonian country y que estoy deseando que legue el jueves para veros a todos.
Besos, abrazos, carantoñas etc ......
Fins Aviat (¿se escribe asi?)
Reus, 20-4-2006
Avui ha vingut molt poca gent, a Reus. Llàstima, perquè el teatre Fortuny és preciós, però és una sala massa gran per a un concert amb poc públic. L'ambient era molt fred, però el so estava prou bé. La Sílvia estava malalta, i fins tot just abans de sortir de Barcelona no sabíem si podria cantar o no. I l'Alfred s'ha deixat els papers, sort que en porto una còpia al cotxe per a situacions d'emergència.
Gairebé tothom ha acabat dient que avui havia sigut el seu pitjor bolo amb el grup, que havien tocat molt malament, però jo no hi estic d'acord. Segur que tots han tingut dies més inspirats, però ningú ha tocat malament (no ho saben fer!). És més, jo diria que alguns temes han sonat molt bé. Jo, en canvi, m'he sentit especialment còmode i inspirat. Potser han sigut les vacances, els dies sense tocar que m'han fet perdre una mica la forma però que, en canvi, m'han donat frescor.
Ja estem a la meitat de la gira, i això fa una mica de pena. Però hi ha una bona notícia, ens ha sortit un bolo al festival de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols! I el Víctor s'està movent per aconseguir-ne a València i a Galícia. Tant de bò, no m'agradaria que això s'acabés aquí.
Demà anem a Figueres, a veure si la Sílvia ja esta bé, pobreta. Vindrà el Guim García, perquè el Pablo té un compromís ineludible. Jo crec que ens ho passarem molt bé...
Uiii, aquest dia va ser molt fort, estava cagada, no sabia què tenia que fer. em vaig aixecar sense veu, una bronquitis me l'havia robat i no me la volia tornar, i com que estic recent operada les meves cordetes no podien amb la vida.Mentre la Carme guapa esperava una trucada (l'alfred anava informant a en Joan)on se la informés de si m'havia de suplir (gracies)Vaig fer de tot,silenci (encara avui diumenge),vahos de vichs vaporubs, xarop tos, xarop xino,gingebre fresc,bullit, farigola, esprai hippy,homeopatia, pastilles,...aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa i finalment vai fer el concert, el més minimalista de la meva vida però es va fer.
En Joan va ser molt amable tot el dia
Aquest dia tothom deia que havia tocat fatal i jo que tenia molt temps per escoltar, ho sentia tot preciós semblava un disc bo, el pianista estava especialment inspiradíssim
Teatre preciós, públic escàs i acollonit
silencio para recordar
sou molt guapos.......
Figueres, 21-4-2006
Aquesta nit em pensava que passaria com ahir, perquè quan hem arribat al teatre després de sopar amb prou feines hi havia trenta persones a la sala, però per sort la gent ha anat arribant i al final n'hi havia més d'un centenar. Jo diria que ha sigut un concert divertit, amb altibaixos però amb trempera i bon rotllo, ens ho hem passat bé i diria que el públic també. Ens han vingut a veure el Javier Juanco, el Lluís Escuadra i el Marc Dalmases i diria que els ha agradat força (o són molt bons actors!). També hi havia el Ton i la Llúcia, que han vingut des de Molins (això si que té mèrit).
Avui hem tingut temps de fer la prova de so i anar a sopar una mica decentment. La Sílvia i l'Alfred em deien que això ens va molt bé, poder sopar entaulats i no un entrepà a peu dret. Jo també ho penso, però no només pel fet de menjar i agafar forces, sino també per compartir una estona relaxada abans de tocar, estar junts i parlar de coses que no estiguin relacionades necessàriament amb la música, fer pinya,... i després anar a tocar i continuar rient junts a l'escenari, o discutint, seguir parlant i escoltant, en definitiva, seguir compartint. Per a mi, compartir és el què dóna sentit al fet de fer musica plegats.
Mira, avui estic una mica filosòfic, potser que plegui. Demà anem a Tàrrega. Hem de muntar i anar a sopar abans de la prova de so perquè hi ha un acte previst dues hores abans del concert a la mateixa sala on toquem. Això ens dóna una nova oportunitat per estar una estona junts abans de tocar, sopar relaxadament i seguir compartint (que pesadet que estic, definitivament ja n'hi ha prou d'escriure per avui).
Per cert, me n'oblidava, avui ha vingut el Guim i ha fet uns solos de puta mare (gràcies "Guimo", de debò), però hem trobat a faltar el Pablo, pobret, tot sol a Osca. Ens ha enviat uns missatges al mòbil, li volia escriure però al final me n'he despistat. Bé, ja ens veurem demà, bona nit.
m'ho vaig passar molt bé, encara estava xunga però el xarop de la tos i una mica de febre em van donar una mica de colocón que em feien estar més tranqui. Tenia més veu que a Reus (tampoc massa) i disfrutava molt quan acondeguia emetre una nota( com canvia tot depèn com estàs quan estic bé em preocupo per com sonarà i tinc vergonya amb el saxo i en canvi a Figueres patia per si em sonaria algo, perquè no semblés que estava canviant la veu i en canvi quan agafava el saxo estava tranquila). Vaig disfrutar amb el meu solo i vai destrossar l'Iris amb la veu de Jerez de la Frontera.Els nens ho van fer molt bé
Ah! em va fer molta ilusió veure en Lluís Escuadra, ell va ser el meu primer professor d'improvització amb saxo a Pala.
petons
Tàrrega, 22-4-2006
Quin bon rotllo, quina gent més amable i més atenta, poc m'ho pensava que avui ens rebessin tan bé. La veritat és que no coneixia a la gent de Atac de Jazz, l'associació que organitza els concerts a Tàrrega, però es veu que ens esperaven amb candeletes. Avui han fet un programa de ràdio dedicat a la meva música (em fa vergonya i tot), i diu que han posat des de temes del "Mireia" amb el trio als discos amb la Carme, passant pel "Happy" amb el Joe Smith i el Bill McHenry. He de reconèixer que m'han fet pujar l'autoestima, que sempre va bé.
Amb la Sílvia hem coincidit a vaticinar que avui seria un bon dia, perquè hi havia molt bon ambient i la prova semblava que anava d'allò més bé. Llàstima que després s'ha torçat una mica la cosa, perquè hem tingut problemes amb el so del piano. Després, durant el bolo, també ens ha semblat que el tècnic remenava els volums a l'hora dels solos, cosa que s'hauria d'evitar a no ser que realment el solo quedés massa tapat. El cert és que la sala ressonava una mica, no era fàcil, i tenint en compte el poc temps que hem tingut per provar, encara ha sonat prou bé. Per cert, el tècnic, que si no recordo malament es diu Jordi Fontanals (del cognom no n'estic segur), m'ha dit que és el responsable de blocat, on vaig fer una prova per penjar-hi aquest blog abans de fer-ho a blogspot. Quines coses, no?
Quan ens despedíem hem comentat que després de tres dies junts se'ns farà una mica extrany no veure'ns demà, però aviat arribarà el divendres, que toquem a... ostres, no me'n recordava, Lleida, 28 d'abril!
Ahir, al rellegir el que havia escrit a l'arribar després del bolo, em va semblar que sonava una mica llepat tot això de que ens trobaríem a faltar i tal, però avui constato que és totalment cert i real: nois, ja us enyoro, i si sona llepat se me'n fot! Fins divendres!
jo també us enyoro ja.
feliç aniversari al Santi,bé per que ens fotrem una mariscada amb denominació,malament per que ja hem fet més de la meitat dels bolos,gracies al bori per les hores de pilotatge i el somriure perpetu i gracies a tots per riure´m les bromes.Inclús les de mal gust com la de ahir.Disculpes familia..
Fins divendres.Podria fer bolos amb vosaltres en bucle.
Un Altre Artigas.
Jo també hi estic molt bé amb tots vosaltres i tinc la sensació que avui ens tornarem a veure, però no.
Ahir musicalment ho vai passar malament, però humanament fantàstic. Durant el concert em va passar de tot, encara estava afònica, em feien mal els queixals del seny, durant el meu solo, l'aigua que m'acabava de veure no em deixava respirar, el saxo no m'encaixava bé i em pitava i el micro se m'acoplava... vaia tela, quin panorama, però m'ho vaig passar molt bé escoltant a tots els altres, en Pablo va fer un solo que parlava i a mi em semblava que no li sobrava res deia tot el que havia de dir, en Santi fa tres dies que està molt poeta, molt melancòlic,m'encanta el teu so, en Victor estava más a gusto que un arbusto, impresionant (como puedes hacer todo eso en tan poco rato?), llàstima que nosaltres no el sentiem gaire, en Julián va fer un principi de solo de la broma que semblava que tingués 60 anys, amb aquella calmaque et fa entendre les coses, l'Alfred va fer un solo de 1968 preciós,molt cantat i amb aquella entrega que té ell de cor cos i el que faci falta, en Joan improvitzava amb els sons reals del moment fent-los formar part de la música (jo pensava que li molestaven però diu que l'inspiren), citant cançons allà on vulgui portant varies linies de melodies a la vagada, fent frases llargues amb moltes notes impecables ben netes que sembla que surtin d'un disc ben antic, ...i amb l'orella ben atenta per acompañar les cosetess que anem fent, fent que siguin més importants, el Bori aguantant-nos a tots transmetent constanment l'africanu que porta dins, la musicalitat i el do de la simplicitat i de la reestructuració i en Juanma molt present fa dos dies que li agafen uns subidones que casi que t'empenta a saltar i acompaña de molt més aprop els solos... m'encanteu tots molt, aprenc
Gràcies a tots per no fumar i un petó mol especial a la mama furgoneta del Bori que fa que em pixi de riure cada nit.(menu: truites xampis i patata (santi), quiche de verdures (silvia), truita carxofes (bori)...que siga la ronda...
bién bién
noneta
Ei, inspiradíssims!
Tota la música que vareu portar-nos, s'ha quedat aquí. Amb nosaltres.
Desde l'atacdejazz de Tàrrega, moltíssimes gràcies per tot!
http://www.atacdejazz.com
Josep
Una vez mas me encuentro encantado leyendo vuestros comentarios , y como no quiero ser menos .......
Bueno como sabeis en el ibiza de Segovia todos los dias nos fustigamos despues del bolo escuchanddo los minidiscs que grabo cada dia(porcierto Silvia tengo el del otro dia para que lo escuches , creo que era el viernes).
Y he de decir dos cosas 1- Cuando creemos que todo ha salido fatal , nos sorprendemos de que las percepciones y las impresiones que tenemos durante el bolo no se corresponden con la relidad y 2- cuanndo creemos que el bolo ha salido bien ..................
Cambiano de tema .
¡¡¡¡¡¡¡¡Nos vamos a Galicia!!!!!!!!!!
Festival de jazz de O`Carballiño
Podremos dar buena cuenta de pulpos, mejillones y demas moluscos bivalvos , cefalopodos y crustaceos todo proveniente de la agricultura ecologica regado o mas bien bañado por caldos de la tierra (vease Albariño , Ribeiro , orujos varios.......)
Vamos que estoy encantado de conoceros y de hacer musica con vosotros.
besos..........
P.D Divago , parece que en lengua y comunicacio no me he aplicado
Ei, heu llegit el comentari que fan del concert de Tàrrega la gent de atacdejazz? Això si que dóna ganes de seguir endavant, sobretot després dels dos darrers bolos, que per diferents motius potser ens han desgastat una mica. Gràcies, de debò, ja us ho he dit en un comentari a l'article però no me'n puc estar de tornar a agrair-vos-ho!
Lleida, 28-4-2006
Per què quan arribes als llocs (fins i tot quan arribes tard!) et trobes l'equip per muntar? Per què has de malsopar en mitja hora i sortir a l'escenari amb el menjar al coll? Per què el tècnic de so puja la reverb de la trompeta quan li has dit que no en volies? Per què puja els greus del baix si a la prova de so li has dit que no ho faci? Per què es fa una prova de so? Per què et passes hores estudiant, escrivint, assajant, si després depens d'algú altre que et pot tirar tota aquesta feinada per terra?
El cas és que el bolo no ha estat dolent, i hi ha hagut moments brutals, com el començament del solo de l'Alfred a "1968", el solo del Pablo a "La broma", el solo de la Sílvia, i tots aquells moments deliciosos on el grup sona com una pinya. Però he vist el Santi ofuscat després del bolo i em sap greu, molt, perquè no s'ho mereix. Suposo que, amb el temps, ja aprendrà a relativitzar tot aquest tema del so i dels tècnics, però sentir-li a dir (amb aquell accent valencià tan seu) "se'm lleven les ganes de tocar", em fa mal.
Avui, però, també han passat coses divertides. Al migdia hem fet una sessió fotogràfica per a un article que sortirà a la revista "Jaç". No sabíem quina cara fer, ni com posar-nos i, a sobre, com que era a l'entrada de l'ESMUC, la gent que anava passant i se'ns quedava mirant ens feia sentir extremadament ridículs (almenys a mi).
Ah, i avui he fet 38 anys!
hoy me he adelantado a Joan y sere el primero en escribir algo inteligente:
¡¡¡¡holaaaaaaaaaa!!!!.
p.d. me da muchiisima pena que esto se acabe , me haceis tocar mejor y me haceis disfrutar con vuestra musica, pero sobre todo me gusta vuestra compañia.
Gracias.
Muy bién, Víctor, te has adelantado tanto que acabo de publicar el comentario del bolo de hoy en Vic y tu has escrito en el de ayer. Vaya fenómeno!!!
Vic, 29-4-2006
Poca gent, avui, a Vic. I una mica freda, com a Reus (amb la diferència que la Jazz Cava de Vic, per sort, és molt més petita que el Teatre Fortuny). Això si, el so pràcticament acústic, quin gust. Només hem amplificat la veu, el piano, el baix i la guitarra. Després de tants dies amb problemes de so (especialment ahir a Lleida) la sensació era molt millor, encara que a vegades es perdés una mica el baix, o que des de dalt la base no acabés de sentir amb prou detall els solistes. Potser per això hi ha hagut alguns "cuelgues", però us asseguro que prefereixo això que sentir-ho tot fort i lleig i estar tota l'estona capficat amb el so dels monitors.
En general, diria que hem tocat "sueltos", a gust, deixats anar. El Santi semblava un altre, li canvia la cara quan se sent bé, i ha fet uns solos boníssims. També m'han agradat el solo del Víctor a "La broma", el de la Sílvia a "1968" (com sempre), la calma amb que ha respirat avui "Spring swing", tranquil, sense presses, sense empentes, i també el solo de piano a "Iris" (permeteu-me que no pequi de falsa modèstia).
Això s'acaba, i fa una mica de pena. De la gira Ressons només ens queda el bolo de Sant Feliu i el del Jamboree. Però encara tenim el de la fira de Vila-Seca i els del juliol, a Galícia, al festival de la Porta Ferrada i a Vilanova, que s'ha hagut de posposar i encara no en sabem la data exacta. Potser ens anirà bé aquesta aturada del mes de juny, perquè em sembla notar (potser m'equivoco) un cert cansament. Jo diria que el bolo de Lleida ha fet una mica de mal, no ho vem passar gaire bé. A veure si ens refem a Sant Feliu, que és al costat de casa, no hem de fer tants quilòmetres, i han renovat la sala i l'equip de so. Amés a més, els d'"El Laurel" porten el bar de l'Ateneu, o sigui que segur que soparem bé!
Hola nonetos!!! A mi también me da pena que se esté acabando la "girilla", sobre todo porque compartir sensaciones con vosotros es un gran motivo de vida. Además me entristezco cuando pienso que al día siguiente no tenemos bolo porque termino con las ganas de poder comunicarme mejor con algunos de mis compañeros y me gustaría volver a intentarlo al instante. Soy persistente y siempre estoy por la labor. Pienso que tocar en un grupo es como jugar con los compañeros de tu barrio donde cada una aporta su granito de arena (aún teniendo en cuenta y que todos sabemos bien, que el ser humano es egocentrico por naturaleza aunque solo sea parte del juego).
Gracias por vuestra música y vamos a jugar!!!
hola compañeros.
Estoy una mica melancolico y me apetece deciros varias cosas:
Hoy es lunes (dia del trabajador, y al contrario que en Japon ,aqui nadie da palo al agua) Hoy estaba cerrada mi segunda casa (antes conocida como ESMUC) asique he cogido el coche , me organizado un picnic y me he ido a estudiar al campo. Ahora estoy en casa aburrido viendo el conciert de Llibert con la BIg-band (lo dan por la tele).
Estoy centrifugando las neuronas y quiero hablaros un poco personalmente.
Silvia: Gracias por ser tan cariñosa
alfred : me encantan esas conversaciones surrealistas
Julian : me encanta tu diplomacia y tu arte
Santi : me pasaria el dia viajando contigo y discutiendo (necesito mi espacio)
Pablo : me has enseñado a reirme de todo
Bori : me encantaria ser tan espontaneo
juanma : no se que haria sin tu acento
Joan : has creado algo estupendo
Chicos voy a echar de menos adelantar al bori por la autpista para luego llegar siempre despues que el , las conversaciones en el coche , las ralladas de todos en los viajes de vuelta , las cenas con sus sobras , los temas de Jjoan , los solos de todos vosotros , el desfase en Iris , los nervios antes de mi solo en Freddy , el subidon de los aplausos , la sensacion cuando alguien compra un disco , mirar y ver a Joan disfrutar con los solos ( en los mios no puedo verle) , el no poder dejar de sonreir durnte todo el concierto , el sentimiento de descarga al terminar el bolo , y sobre todo sentir que hago musica , que nos podemos comunicar a traves de los sonidos y que podemos transmitir sensaciones........
Bueno que me estoy pasando, gracias amigos por todo lo que me habeis dado.
Sant Feliu de Llobregat, 5-5-2006
Avui m'ho he passat molt bé, al concert. Els temes ja ens són prou familiars i el grup està prou rodat com per començar a experimentar i a jugar amb ells i a buscar altres coses, altres matisos, diferents maneres d'enfocar els solos. El "Jubilation" i el "Freddie" han sonat molt bé, frescos i amb trempera, i el "1968" ha sonat com mai, amb una afinació i un empaste dels pitos que no havia sentit fins avui. L'Alfred ha tocat de puta mare, m'inspira molt. Al Julián també se'l veia còmode i ha fet un solo boníssim a "Joe's idea", i els dos solos del Santi també han sigut espectaculars. Jo potser no he estat tan fi, però m'ho he passat de conya, excepte quan han sonat dos mòbils a la balada. Li vaig dir a la Sílvia que això m'inspirava i no és ben bé així. La veritat és que em descentra molt, però a vegades em va bé, perquè em fa tocar coses que d'una altra manera no se m'acudirien.
Tinc una sensació extranya, com de tristesa, perquè sento que això s'acaba. Però, de fet, encara ens queden els bolos de Vila-Seca, el del Jamboree, el de Vilanova, el de Sant Feliu de Guíxols i el de Galícia, i qui ens diu que no en poden sortir més? Tot i així, no em puc treure de sobre aquesta sensació de que el camí ja fa baixada...
Hoy me he retrasado ,pero mas vale tarde que.......
Bueno ayer estaba un poco descentrado y no consegui concentrame en toda la noche , probè varios trucos que a veces me funcionan pero esta vez nada. Despues del bolo , al volver, fue el primer dia que no escuchamos el minidisc , aunque yo lo he escuchado esta tarde y como ya dije en algun comentario anterior , lacosa estaba mejor de lo que yo pensaba.
Despues de leer el comnetario de Joan , es curioso comprobar que las cosas no son como parecen y depende mucho de quien las diga.
Ayer le comente al joan y al ALfred que el otro dia escribi unas cosas y crei que no habian salido , pero si , a si que ahora me da un poco de verguenza.
Bueno amigos .
Hasta mañana.
Vila-seca
uepa! no hi ha cap comentari, què passa?
ahir va ser el concert més curt i també l'ultim d'anar amb furgoneta, costa ser-ne conscient
Esperem que aquest monnetó visqui més, sinó és així`, ha sigut un plaer
fins divendres
p.d. me encanta como se le desparrama la sonrisa a Victor cuando alguien hace un solo, jijii... es buenísimo
Vila-Seca, 7-5-2006
Avui és dilluns, dia 8, i és el primer cop que no escric el comentari el mateix dia del bolo. M'ha fet gràcia llegir el comentari de la Sílvia abans de que jo hi posés el meu, però és que ahir va ser tan curt (ens van demanar que no toquéssim més d'una hora) que al cap d'una estona de ser a casa em vaig oblidar que havíem tocat. I això que va anar bé, el bolo! Mira que jo, abans de tocar, no en donava ni un duro. Era un d'aquells concerts a l'aire lliure, en una plaça oberta, on no tens cap referència del so real, només el dels monitors, que acostuma a ser molt dolent. En canvi, ho sentia tot força bé, i potser pel fet de tocar sense el compromís que implica tocar en un gran teatre o en una cava de jazz (almenys jo ho vaig sentir així) diria que tothom va tocar desinhibit. Però no saps mai, després quan parlem del concert o quan llegeixo els comentaris dels altres t'adones que la visió del bolo és, inevitablement, molt subjectiva (no pot ser d'una altra manera).
De la gira Ressons ja només ens queda el bolo del Jamboree i el de Vilanova, que a hores d'ara encara no sabem quan el farem. Tinc moltes ganes de que sigui divendres, el Jamboree és un lloc on hi acostumo a tocar de gust, i sembla ser que vindrà molta gent...
Jamboree, 12-5-2006
Impressionant, quina cloenda, quin bon rotllo, quin bon gust de boca! Després d'un primer set on el grup va sonar super-compacte, un segon passe amb més trempera que mai i amb un públic molt predisposat a passar-ho bé va fer que la nit fos d'aquelles que es recorden. Ja sé que tot això sempre és molt subjectiu, però és que la sensació compartida per tots després del concert és que havia estat una gran nit. Hi havia molta gent, moltes cares conegudes, alguns repetidors, com el Txema, la Sandra, la Rita, el "Pein", el Jaume, la gent de l'Atacdejazz de Tàrrega, i d'altres de nous, com el Ramiro, la Cuqui, el Ramon, el Pep Mula (que va veure els dos passes!), i gent no tan vinculada al grup, com la Dolors amb la Nuri i la Teia, la Carolina, la Lali,... a més a més d'una munió de gent desconeguda que omplia la sala.
També queda, però, una sensació de buit, de final, s'ha acabat la gira, no ens veurem dalt d'un escenari durant algunes setmanes. Ara toca moure's per aconseguir que això no s'acabi aquí, que surtin més coses. De moment, al juliol ens queden tres concerts, i n'han de sortir més, potser per després de l'estiu, qui sap... Però la nit del Jamboree i les d'altres bons concerts, com el de Granollers, el de Terrassa, el d'Olot, el de Tàrrega, el de Sant Feliu o fins i tot el miniconcert de Vila-Seca ja no ens els pren ningú. Sense parlar dels moments viscuts fora de l'escenari, en els assajos, a l'estudi o en els sopars dels concerts que ens permetien tenir un cert temps per estar junts i compartir conversa i bon rotllo.
Digueu-me exagerat, però aquests moments donen sentit a això que fem, a aquesta dèria que tenim i a la malaltia que comporta de vegades, a les menjades de tarro, a les hores invertides. Uf, quina alegria de viure!!!!
Hola Joan! Va ser un autèntica passada gaudir de la vostra música (i del vostre bon rollo) al concert del Jamboree... van ser moments feliços i d'una intensitat molt potent. Vareu aconseguir tenir el públic com en un núvol, impressionant!!!
Moltes gràcies!
Fede
Gràcies a tu, Fede, per venir al concert i per escriure aquest comentari tan guapo. Ah, i felicitats per la feina que feu a urbaanjazz.com! Endavant!
Moments que espero cada nit
El solo de la Sílvia a "1968", és un regal.
Els ponts de l'Alfred a "Where is Freddie?", i el seu pimponisme en general.
El flugel del Julián a "Rubato", qué belleza, por Dios!
Els solos del Santi, tant a "All the things..." com a "Jubilation", simplement brutals.
La trempera del Pablo, sempre i a qualsevol solo que fa.
El trombó del Víctor a "Iris" i el seu solo a "La broma".
Les línies del Bori (totes!) i el seu final de solo al "Freddie..."
La chacarera del Juanma (es tan tuya!), i les escombretes a "All the things...".
L'hora de sopar!
...hay alguien ahi?...on són aquestes plomes privilegiades?...Victor,tio sácanos de esta sequia literaria...va,jo miro de obrir foc...hauriem de crear més coses.És un comentari genéric,res important.Gracies per la vostra atenció.
Plataforma VoCoBoBLoJa(Volem un comentari d´en Bori al Blog,ja!).
podem anar comentant eternement fins que siguem una avis, no pareu, que fa peneta...
sou bons
gracies
Ei, ei, ei, que això no s'ha acabat, eh? Que encara ens queda corda! D'entrada, tenim dos bolos a Galícia, no un, i després la super-gira catalana de finals de juliol (Vilanova i Sant Feliu de Guíxols). I no descarto un concert-sopar-festagrossa a la Traska Truska de Molins, he de parlar amb l'Iñaki, però segur que estarà encantat de que toquem allà.
Sandra, moltes gràcies, no et conec, no sé si ens has vist en algun dels concerts que hem fet o si tens el disc, però el comentari m'ha fet molta il.lusió i als altres "Monnets" segur que també. Una abraçada
Ah, ara ja ho sé, ets la germana de l'Alfred!!!!
Gràcies per ser la presidenta del club de fans del nonet! Per a mí és molt més important el teu comentari que el de qualsevol malalt de jazz. Un petó ben gros!
Vigo, 12-7-2006
Kely García, el resposable de la programació del Verbum Jazz Café, ens va recollir a l'aeroport i ens va dur directament a la prova de so. Ja ens havia advertit que hauríem de tocar a un volum molt baix, per no "molestar" als clients que sopaven i als veïns, i ja a la prova de so es va veure que això seria impossible, així és que després de parlar amb Don Guillermo, l'amo del club, es va decidir que faríem un primer passe a trio i el segon amb el nonet.
Finalment, el passe a trio es va convertir en un passe amb formacions diverses: trio de guitarra, piano i contrabaix, al qual s'hi va afegir la bateria després, més tard s'hi va apuntar el Santi,... I, és clar, el volum va anar augmentant. Però no podien pretendre que féssim 1200 km. per fer un passe de "braserie"!
El segon passe va ser amb el nonet, i feia cosa veure patir al pobre home aquell, que cada cop que el Juanma feia un cop de caixa tancava els ulls. Així és que després de 40 minuts d'actuació ens vem despedir del públic del Verbum Jazz Café, amb la Sílvia agobiada pel so (tan contenta que estava, ella) i amb una sensació extranya.
Entre aquest públic que us deia hi havia Abe Rabade, un molt bon pianista de Santiago, que ens va convidar a anar a fer unes copes al Manteca, un club de Vigo on hi havia jamm session. El Santi, el Julián, el Pablo, l'Alfred i el Víctor van poder tocar, el Juanma no perquè l'Abe Rabade es va asseure a la bateria i no el va deixar, i el Rai (m'oblidava de dir que el Bori no va venir i que vem tenir la sort de que el Rai Ferrer acceptés fer aquest viatge amb nosaltres), la Sílvia i jo ens ho miràvem. Aquell "Equinox" serà una de les coses que recordarem d'aquest viatge, segur!
O Carballinho, 13-7-2006
Només arribar al poble, el Víctor ens va dur a fer una cata de "pulpo", tan bo que no es podia aguantar. Allà vem conèixer l'Alfonso, l'amic del Víctor que organitzava el festival, un tio super-vital que donava molt bon rotllo. Després d'aquest aperitiu vem anar a l'hotel a dinar i a fer la migdiada (quin estress, no?)
Cap al vespre vem anar cap a la plaça on tocàvem a fer les proves de so, i ja es va veure que no seria una nit fàcil. En aquests moments em passen moltes coses pel cap: des de deixar de fer bolos a l'aire lliure, fins a deixar de tocar en directe mai més (com el Glenn Gould), passant per portar un tècnic amb el grup, que segurament és la opció més encertada. A vegades penso "si ja costa moure nou persones, imagina't deu", però suposo que no vindria d'un, no?
El concert, malgrat tot, no va estar malament. El Rai es va portar com un "campeón", semblava que hagués tocat els temes tota la vida (no ho dubtava gens), i hi va haver solos que van brillar, com el del Santi a Jubilation, el de la Sílvia, com sempre, i el del Víctor al "Freddie". Els nens fins i tot em van dir que els havia agradat el meu solo a "Iris", ves per on!
Després del bolo vem fer una copeta amb patates i olives (no havíem sopat) a la mateixa plaça del bolo, amb alguns dels músics de la banda de Dixie del Víctor, la Raquel (la seva nòvia), i el Fredy i els seus colegues (quins "fenòmenos").
No podria deixar d'escriure sense agrair-li al Víctor l'esforç que ha fet per portar-nos a Galícia. La veritat és que s'ho ha currat a base de bé, i que se'l veia una mica agobiat per tot plegat, pobre. I per si fos poc, ens ha hagut de fer de xòfer amb la furgona del seu pare, i de retruc la Raquel també ha hagut de fer més kilòmetres i més voltes que un ventilador. Són collonuts tots dos, la Raquel sempre riu, encara que se li veu que és una dona amb caràcter, i el Víctor no pot amagar quan hi ha alguna cosa que no li està bé, però això és el que més m'agrada d'ell, que és transparent i directe, i que es pot parlar amb ell clarament, sense subterfugis. Gràcies a tots dos, de veritat!
Vilanova i la Geltrú, 29-7-2006
Doncs per fi hem fet el bolo de Vilanova. No es va fer en el seu dia perquè el Foment Vilanoví estava en obres, i l'hem acabat fent a l'escola de música perquè les obres encara no s'havien acabat. En fi, això ha fet que el Pablo no pogués venir, i hem tornat a tenir al Guim amb el seu alto, que s'ho ha fet de conya.
Cap al final del concert l'equip de so a començat a fer un soroll agut que anava canviant de freqüència, com un xiulet supersònic, molt curiós. Perquè sempre hi ha problemes amb el so? Perquè et trobes tan poques vegades gent professional? Això em sòna que ja ho he escrit en algun comentari anterior, no? Deixem'ho còrrer.
A part de tot això, jo diria que el concert aha anat prou bé. La Luna, la dona del Guim, diu que des del públic sonava força bé, i que la música li ha agradat molt. També han vingut uns nois que ja ens van veure al Jamboree i que havien comprat el disc i tot!
Demà toquem a la Traska, amb el Gorka Garai al saxo alt. I tocarem acústics, amplificant només una mica el piano i la veu. En tinc moltes ganes, a veure que tal anirà...
Només dir que és un plaer per nosaltres haver vist cada una de les actuacions, primer a Jamboree i després a Vilanova, disfrutem molt del vostre treball. Estem molt contents de tindre el disc dedicat, això és un valor afegit, jeje! Felicitats per a tots vosaltres. Que tingueu molta sort!!!!
Gràcies, sense gent com vosaltres tot això que fem no tindria sentit. Ens fa molt feliços saber que us ho heu passat bé escoltat-nos, a veure si tenim la sort de retrobar-nos en un altre concert!
Molins de Rei, 30-7-2006
Oh, sí, per fi, un bolo en un lloc petit, amb el públic a tocar, ple de gent amb ganes d'escoltar i de passar-ho bé, amb bon rotllo amb la gent del local,... Tant és si no surt el millor concert de la vida, si hi han errors, si no s'està tan inspirat com en altres ocasions,... Quina sensació tan difícil d'explicar, quin moment tan impagable,...
El Gorka ha fet la feina, tot i que no s'ho havia estudiat gaire. L'iñaki, com sempre, ens ha tractat de meravella. El sopar era una passada, amb pintxos, bacallà, espatlla de xai, chuletón, formatges varis i taronja amb sucre cremat, tot regat amb un bon rioja i cerveses a discreció.
Demà toquem a Sant Feliu de Guíxols, i els nens estaven tan eufòrics que se n'han anat cap allà aquesta mateixa nit, per dormir per allà i anar a la platja. A veure en quin estat me'ls trobaré demà...
Sant Feliu de Guíxols, 31-7-2006
El concert era a la Casa Irla, en una sala petita on només calia amplificar el piano i la veu. D'entrada, tot semblava ideal per fer un concert acústic i sense complicacions. Però no, resulta que el poc equip que hi havia semblava tret d'una tòmbola. No entenc que en un festival com el de Porta Ferrada hi hagi una infraestructura tan dolenta. Segur que el Pat Metheny o el Paquito d'Rivera van tocar en millors condicions que nosaltres, també és cert que segur que atrauen més públic que nosaltres, però entre poc i massa, no?
Bé, malgrat tot, el concert no va estar malament. Alguns solos van ser inspiradíssims, potser pel bon rotllo que encara durava de la nit anterior i del matí a la platja que van fer alguns. O potser perquè hi havia un cert sentiment de comiat, perquè aquest era el darrer bolo del nonet, per ara.
Fa una mica de peneta pensar això, però què hi farem, a veure si surten coses de cara a la tardor. I si no, sempre ens quedarà el disc i el record d'aquests divuit concerts, de tots els sopars i viatges compartits, de totes les hores que hem passat assajant, de l'estudi, de les trucades i els missatges al mòbil, de tot el que hem compartit, que no és poc. Un petò ben fort per a tots
Joan
Amanece , que no es poco, en aquesta nuestra ciudad, hoy porfin me ha dado por estudiar (ya era hora) y ahora en un descansito (en el que incluire un par de capitulos de los Simpson) me da por escribir.
Este ha sido un fin de semana memorable.
El dia de vilanova yo estab una mica descolocat, todo junio y julio viajando por las españas y despues de lo de Galicia me encontraba un poco raro con la gente, pero de me paso (teneis eso , encunato empieza el bolo se me psan todos los males), ademas no habia venido Pablo y tocar con Guim (no se si se escribe asi) es un placer , pienso que me hace tocar mejor.
El ddia de Mollins fuen impreionnante , me recordo al dia de Jamoboree, ademass tuve la oportunidad de tocar un tema al que le tenia ganas (Joe`s idea) y creo que no lo hize muy mal.
El ultimo fue lo mejor, mas qu el bolo , todo el dia y noche que pasamos juntos , del bolo casi preifero no acordarme.
Bueno troncs, yo intentar sacar algun bolito , a ver que passa .
Besos a todos.
hola guapos com esteu?
jo penso que en aquest bolo tots vau tocar mlt bé
Em va encantar presentar-vos a uns quants casa meva, la platja, les sardines, la xíndria... crec que no hi avia hagut mai tant d'home a ca meua, vamos, segur
petons
fins ara
...que passin més coses
the return of the nonettes!!
alive and rockin´!!
mare meva!!!
otra vez!!
(si em sents cantar és per l´alcooohol,
al teu costat,ves quina soooort...)
que nivel.
alfredu.
Ei, que tornem!!!
Doncs si, nois, l'Alfred se m'ha avançat en el comentari anterior, toquem al Festival de jazz de Barcelona, i ens fa molt feliços. Sobretot després de saber que, finalment, podrem ser-hi tots. Al final, després de semblar que ni el Julián ni el Víctor podrien participar d'aquest retorn del nonet, les coses han canviat i hi serem tots nou. Gràcies a l'Idafe i al Tom per entendre la situació i facilitar les coses. Em consta que a ells també els feia il.lusió aquest concert i, no obstant això, no han posat cap pega per renunciar a fer-lo quan es va canviar la data i les circumstàncies van fer que el Víctor i el Julián poguessin tocar amb nosaltres el dia 7 de novembre.
En fi, que el nonet torna i que, si tot va bé, encara poden sortir algunes cosetes més. Ara, però, disfrutem del moment i esperem que el 7 ens porti sort. Salut a tots!
Yo estoy mirando a ver si consigo el telefeno del del Village Vanguard y el del Blue Note que como ultimamente voy mucho por alli , lo mismo me dan bola ..........jejejeje.
Bueno que eso el noneto cabalga de nuevo , !!!!madres escondan a sus hijos e hijas que vamos pa´ya ¡¡¡ .
Inauguramos la sala nueva del auditori (quin honor),
bueno voy a ver si duermo algo que con esto de los cambios horarios estoy que muerdo.
Besos, abrazos , caricias, achuchones, carantoñas, miraditas , sonrisitas y demas gestos.
Mañana nos vemos companys
jijirijijujerooooo
visca! tornem a tocaaaaaaaaar
muua
Festival de Barcelona, 7-11-2006
Doncs ja està, ja ha passat, tant de temps esperant el concert al festival i ja l'hem fet.
La sala de cambra és una passada, guapíssima. I la sonoritat està prou bé, tot i que segur que és millor per a concerts acústics que amplificats. El que no estava tan bé era el monitoratge, no estàvem massa còmodes, però què hi farem, t'acabes acostumant a tocar sense sentir el que hauries de sentir.
He tingut la sensació de que tornàvem a estrenar-nos, els mateixos nervis, i un punt de inseguretat, com si no haguéssim fet la pila de bolos que portem. Suposo que també hi té a veure el fet de no haver tocat junts des de l'estiu. Hi ha hagut cagades, errors provocats per aquesta falta de ritme. Però també hi ha hagut moments bons, i el públic estava amb nosaltres des d'abans de que sonés la primera nota. La Sílvia ha fet un solo boníssim, com sempre, i també el Santi en el "All the things". El Ferran m'ha dit que havia sonat bé, amb força, i la Cuqui diu que potser ens va veure més deixats anar al Jamboree, però que ha estat un bon concert i que ha pogut apreciar més els detalls dels arranjaments i descubrir noves coses en la música. Ha comprat el disc i me l'ha fet dedicar, quina vergonya!
Bé, a veure què passa a partir d'ara, mirarem de mantenir viva la flama i buscar alguna coseta més. Fins aviat (espero!).
Nou Nonet, ahir per la nit vaig anar al vostre concert i us vaig conèixer. Va ser la bomba! Em vàreu agradar molt!
El piano... molt! i el saxo tenor, i la Sílvia i el contrabaix, i el bateria i el trombó i tots!
Em va sorprendre la riquesa argumental musical, i per sobre de totes, si és que això és possible, "La broma".
El jazz ha passat per èpoques més o meys felices, però vosaltres sou aquí! Espero que per molt temps.
Nou petons.
Mariona
Ostres, Mariona, gràcies! Comentaris com el teu m'alegren la vida! Que curiós que el tema que et va agradar més fos "La broma", que no està en el disc. Espero que els altres també t'agradin! A veure si ens tornem a trobar en algun altre concert, una abraçada i gràcies un cop més pel teu entusiasme.
holaaaaaaaaaa¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Bueno pues ya está , ya hemos estrenado la sala de marras, precciosa , como "de verdad" , quiza eso nos hizo estar mas nerviosos que de costumbre y la cagamos ( en los mismos sitios de siempre) pero esta vez en varios temas , jejeje , es lo que tiene el directo.
pero yo me quedo con lo que dijo todo el mundo cuando terminamos y con la sensacion de que esto, aun cuando a nosotros nos parezca que no lo hemos bordado, suena bien .
Bueno chicos que no estoy muy inspirado hoy.
Silvia ¡¡¡¡¡pedazo de solo!!! , Pablo estabas inspiradisimo.
Lo mejor : nos hemos vuelto a ver en un escenario
Lo peor: no sabemos cuando nos volveremos a ver.
Besitos
Hola a tothom,
He sentit alguns dels temes de Nou Nonet per la ràdio i m'ha encantat un que es diu Spring Swing. M'interessa molt tot el que fa la gent jove (d'edat o d'esperit) i que aporta tanta autenticitat i frescura en el món de la música. Espero que seguiu treballant junts, la vostra energia fa falta!
Em penso que em compraré el vostre Cd
Felicitats!
Clara
Gràcies, Clara, està bé que encara hi hagi gent que pensa en comprar discos, és un costum que s'està perdent. A veure si hi ha sort i ens podem veure en algun concert, fins aviat!
Hola, Joan i companyia,
Si que espero tenir l'oportunitat de sentir-vos en directe en alguna ocasió...
Escoltar jazz en un cd és un petit consol per les persones que no ho tenim tant fàcil per lligar-ho tot i anar als concerts que ens agraden!
Trobo que sou privilegiats els músics de poder-vos expressar a través de la música, ha de ser genial...
Sort amb tot el que feu, perquè de talent us en sobra!
Clara
A mi em va encantar el concert de l'auditori, hi havia bon rollo i vaig disfrutar. Em va agradar especialment com va tocar l'Alfred.
El rubbbattto va agradar
petoooooons
fem més bolos.
em va agradar tornar-vos a escoltar a tots de nou
Sitges, 2-8-2007
Quina sensació, tornar a tocar junts... Avui fins i tot hem repescat el "Spring swing", que feia molt que no tocàvem. I ha sonat bé, com la majoria de temes. Crec que ara tots entenem millor el nostre paper dins el grup i la música ja està assimilada, sona més natural. I, a més, avui hi havia el Xirgu i el Rai de base, que han tocat el repertori com si haguessin gravat el disc. Quin gust, la Sílvia m'ha dit que se'm veia a la cara la felicitat de tornar a tocar amb aquest parell. Em sembla que els he donat tres cops les gràcies per venir a substituir el Bori i el Juanma.
Han vingut el Marc i l'Esther, que ja ens van veure a Vilanova i que van escriure un comentari en el blog. I els pares de l'Alfred. I el Julián m'ha preguntat si no escriuria temes nous per al nonet, que mono, ell. La veritat és que m'ha agradat que m'ho digués, perquè crec que ho deia de cor. Qui sap, potser algun dia m'animo a tornar a escriure, si no per a nou potser per a set o vuit. Ah, i la Sílvia m'ha dit... que estava embarassada!!!! Espero que no li faci res que ho publiqui aquí, de fet això ho llegeix ben poca gent, i gairebé tots som de la família. Que fort! No m'ho creia. Felicitats, ja t'ho he dit quan marxàvem, cuida't moltíssim i que sigueu molt feliços, però que molt!
No ens en cansaríem mai, sempre és un plaer viure-ho en directe, ens arriba molt el que feu, sentim molt bones vibracions!
Costa trobar "algo" que agradi d'aquesta manera.
Petons i felicitat a tots!!
Moltíssimes gràcies, ens animen molt els vostres comentaris i la vostra fidelitat.
Una abraçada i que seguiu disfrutant de la música com fins ara!
Platja d'Aro, 24-8-2007
Avui sí que hi érem tots, amb el Juanma i el Bori que ja han tornat de la seva estada al Marroc. Crec que el bolo no ha estat malament (segons paraules textuals del Víctor "bueno, ha ido mejor de lo que esperábamos, no?"). D'entrada, no ha plogut, només han caigut quatre gotes a la prova de so que feien presagiar el pitjor, però ha estat una falsa alarma. Després, quan estàvem provant, s'han acostat dues senyores, una per dir-nos si no podíem posar el volum més fluix, i una altra per veure si ens podíem col.locar d'una altra manera, que no li veia les mans al contrabaixista. Tot feia pensar que tindríem un públic difícil, però ha estat al contrari, la gent ha aplaudit molt i semblava contenta amb l'espectacle, se'ns ha acostat gent al final a felicitar-nos i tot. I, finalment, malgrat la falta de rodatge, hi ha hagut moments molt bons. M'han agradat molt els solos del Pablo, el de la Sílvia (com sempre) i el de l'Alfred a 1968. I el Bori ha fet línies molt imaginatives i cosetes d'aquelles que et fan estar atent al que fa, sempre diferent, molt actiu, però sempre amb sentit.
El Víctor m'ha dit que havia escrit alguna cosa al blog, però no ho veig per enlloc, potser no ho va acabar d'enviar. A veure si s'anima a escriure alguna coseta... I a veure si surten més bolos per poder seguir escrivint...
/ dimecres, 19 d’abril, 2006
Xavier
/ dilluns, 21 de juliol, 2008